A nivell de material, els paràmetres fonamentals inclouen la densitat, la resistència a la tracció, el mòdul elàstic i l'allargament a la ruptura. La fibra de carboni sol tenir una densitat d'aproximadament 1,5-1,8 g/cm³-molt inferior a la de l'acer-, però té una resistència a la tracció de 3.000 a 7.000 MPa i un mòdul elàstic generalment que oscil·la entre 200 i 600 GPa. Aquestes xifres indiquen que el material ofereix una resistència a la tracció i una rigidesa estructural excepcionals alhora que facilita un disseny lleuger. El seu baix allargament a la ruptura (normalment inferior al 2%) el caracteritza com un "material rígid" no apte per a deformacions importants.
Pel que fa a l'estructura del producte acabat, l'atenció es desplaça cap a paràmetres com l'estructura del laminat, el gruix, els angles de disposició de la fibra i el contingut de resina. En els compostos de fibra de carboni, per exemple, diferents angles de col·locació (p. ex., 0 graus , 45 graus , 90 graus ) influeixen directament en les característiques de càrrega-i la rigidesa torsional. El contingut de resina normalment es manté dins d'un rang específic per equilibrar la resistència i la duresa, mentre que el gruix afecta la rigidesa general i els factors de distribució del pes-que són especialment crítics en equipaments esportius com les raquetes o els quadres de bicicletes.
El rendiment en aplicacions pràctiques implica paràmetres com la resistència a l'impacte, la vida a la fatiga i la durabilitat ambiental. La resistència a l'impacte determina la susceptibilitat del material a fracturar-se durant col·lisions o cops d'alta-intensitat; la vida útil a la fatiga mesura el grau de degradació del rendiment després d'una càrrega prolongada i repetitiva; i la durabilitat ambiental inclou la resistència a la humitat, la corrosió i les fluctuacions de temperatura. Una avaluació exhaustiva d'aquests paràmetres tècnics és essencial per avaluar completament la idoneïtat i la fiabilitat dels productes de fibra de carboni en diverses aplicacions.
