Els materials utilitzats en una raqueta de bàdminton determinen principalment el seu pes, força, elasticitat i sensació; la majoria de les raquetes convencionals actuals utilitzen estructures compostes en lloc d'un sol material.

La fibra de carboni és el material més comú i serveix com a component bàsic de les raquetes de gamma mitjana--alta-. Caracteritzada per la seva lleugeresa, alta resistència i excel·lent elasticitat, la fibra de carboni permet reduir el pes alhora que manté l'estabilitat del quadre, donant lloc a oscil·lacions més ràpides i una transferència de potència més directa. Moltes marques també incorporen diversos graus de "tela de carboni d'alt-mòdul" juntament amb la fibra de carboni estàndard per millorar la rigidesa i millorar la resposta a l'impacte.

L'aliatge d'alumini s'utilitza amb freqüència a les-raquetes d'iniciació. Tot i que és rendible i durador, aquest material acostuma a ser més pesat i ofereix una elasticitat i un control de control inferiors en comparació amb la fibra de carboni, per la qual cosa és més adequat per a principiants o per jugar casualment. Un petit nombre de raquetes utilitzen aliatges de titani, nanomaterials o estructures reforçades amb grafit-; aquests s'afegeixen normalment com a modificadors per millorar la resistència a la torsió o millorar l'estabilitat.

La majoria dels eixos de la raqueta presenten un disseny intern buit i utilitzen materials en capes (com la fibra de carboni combinada amb la resina) per aconseguir un equilibri entre el baix pes i la gran resistència. En resum, com més avançats siguin els materials, més lleugera, rígida i més sensible acostuma a ser la raqueta-tot i que això també exigeix ​​més la tècnica del jugador.