Una raqueta de bàdminton consta principalment de tres parts: el marc, l'eix i l'adherència. El marc forma el contorn exterior de la raqueta i normalment està fet de fibra de carboni, aliatge d'alumini o materials compostos; l'elecció del material afecta el pes, la força i l'estabilitat de la raqueta a l'impacte. Les formes dels quadres també varien-com ara els marcs isomètrics (en forma de caixa-) i els marcs aerodinàmics (talls de vent-)-, els primers ofereixen una major estabilitat i els segons dissenyats per reduir la resistència de l'aire i augmentar la velocitat de swing.
L'eix connecta el bastidor amb l'empunyadura i serveix com a component crític per a la transmissió de potència. La flexibilitat de l'eix-sovint anomenada "elasticitat" o "rigidesa"-influeix directament en la sensació del tir i en l'eficiència de la transferència de potència. Un eix més rígid s'adapta als jugadors amb una potència important i una tècnica precisa, mentre que un eix més flexible permet als jugadors aprofitar la flexió de la raqueta, la qual cosa la fa ideal per a principiants o amb un estil de joc defensiu. L'eix normalment presenta una estructura interna buida per mantenir la força alhora que es minimitza el pes total.
L'adherència es troba a la part inferior de la raqueta i serveix com a punt de contacte directe amb la mà del jugador; generalment consisteix en un nucli de fusta embolicat amb escuma i un sobregrip. El gruix de l'empunyadura afecta la comoditat i el control, ja que una empunyadura massa gruixuda o massa fina pot comprometre l'estabilitat de la generació d'energia. Molts jugadors personalitzen la seva adherència embolcallant-hi un overgrip per millorar la resistència al lliscament i l'absorció de cops, garantint així una major estabilitat i una sensació més còmoda durant el joc.
